El creixement dels sectors vinculats al coneixement i la tecnologia continuen situant Sabadell per sobre de la comarca i la província, segons el darrer Informe de Conjuntura
El pes de la indústria de nivell tecnològic alt i mig-alt com ara la construcció de maquinària i equips mecànics i dels sectors serveis vinculats al coneixement en la que se situa la mediació financera i les activitats sanitàries, entre d’altres, continua creixent per sobre de la comarca i la província. Per cinquè any Sabadell creix en major intensitat que la comarca o la província. En concret, el pes dels sectors estratègics a la ciutat va augmentar durant el segon semestre de 2008 més de 7 punts percentuals, en canvi a la província ho va fer en 5,5 punts percentuals i la província en 4 punts percentuals. A Sabadell, la indústria de nivell tecnològic alt i mig representa el 41,9% del total de treballadors assalariats i autònoms de la ciutat.
Aquest indicador de l’embranzida que està tenint aquest tipus de sector contrasta amb l’evolució total del nombre d’assalariats i empreses a la ciutat. Des de mitjans de 2007, moment en el que el nombre d’assalariats i el nombre de centres de treball assoleix el seu màxim a Sabadell, la tendència en ambdós casos és decreixent. En conjunt, els tres grans sectors d’activitat (serveis, indústria i construcció) sumen a Sabadell 53.496 assalariats i 6.296 centres de cotització. En concret, en el segon semestre de 2008 el nombre de centres de treball va baixar en un 7,7% respecte l’any anterior, i els assalariats ho van fer en un 9,2%. Aquesta evolució a la baixa afecta a tots els grans sectors encara que amb intensitats diferents i en alguns casos fins i tot és poc apreciable, segons el període analitzat. En aquesta situació està el sector serveis, l’evolució de les empreses que pertanyen a aquest tipus d’activitat confirma el lleuger descens del nombre d’empreses en relació amb trimestres anteriors i fins i tot a finals del 2008 la xifra es va mantenir lleugerament superior que respecte octubre de 2008.
Indicadors com aquest, fan que Sabadell continuï tenint un paper destacat dins el pes de l’estructura empresarial respecte el conjunt de la comarca i en especial en el sector serveis. Gairebé una de cada quatre persones que treballen en aquest sector a la comarca tenen la seva feina a Sabadell. De fet, la quarta part de les empreses de serveis del Vallès Occidental estan ubicades a Sabadell. Això demostra que el sector terciari continua sent el principal motor econòmic de la ciutat i l’especialització de Sabadell en els serveis supera la mitjana comarcal.
Respecte les característiques de totes les empreses que tenen la seva activitat a Sabadell destaca la lleugera sobreespecialització en microempreses en comparació amb a la comarca i la província. El 75% de les empreses tenen entre 1 i 5 assalariats.
Aquests són alguns dels principals resultats de l’Informe de Conjuntura del 2n semestre de 2008. L’Observatori de l’Economia Local de l’Ajuntament de Sabadell és l’encarregat d'aquesta anàlisi semestral dels principals indicadors socioeconòmics de la ciutat. L’Informe de Conjuntura arriba a l’edició número 18 i es publica en versió paper i en versió electrònica i es pot consultar des dels web
En aquest sentit, l’Informe de Conjuntura ofereix un anàlisi detallat de l’estructural empresarial del municipi. Respecte el nombre d’autònoms hi ha una descens moderat a desembre de 2008. Aquesta baixada s’explica, bàsicament, pel descens del nombre de treballadors en el sector de la construcció. Segons les darreres dades disponibles del segon trimestre de 2009, el nombre de treballadors autònoms a Sabadell se situa en 13.496 un 7,3 menys que respecte el mateix període de 2008. Aquestes xifres mostren com la desacceleració menys acusada que en anteirors periódes i mantenen la ciutat en un lloc capdavanter a la comarca en quant a concentració d’aquest tipus de treballadors. Aproximadament un de cada quatre afiliats del Vallès Occidental estan a Sabadell. En termes absoluts i en relació amb altres municipis de característiques similars de l’àrea metropolitana de Barcelona, Sabadell.
Pel que fa a l’anàlisi del mercat de treball, l’evolució de la taxa d’atur sabadellenca comparada amb els àmbits territorials superiors, comarca i província, mostra tendències paral·leles. És a dir, una evolució a l’alça del nombre d’aturats que es ve registrant des de novembre de 2007 i no s’ha aturat fins ara, arribant a juny de 2009 a la xifra de 16.567 persones desocupades, 605 persones menys que respecte maig de 2009. La davallada en la xifra de desocupats en el darrer mes s’explica pel descens dels aturats amb una durada de la demanda inferior als sis mesos (696 aturats menys respecte del mes de maig). Respecte altres municipis de característiques similars, el nombre absolut de persones aturades a Sabadell continua sent inferior a ciutats de característiques similars.
Les dades d’atur de Sabadell indiquen una evolució positiva en tots els grans sectors d’activitat en el mes de juny. En concret, el descens més rellevant es dóna en el sector serveis, que alhora és el que té un major pes a la ciutat, tant en nombre d’assalariats, autònoms com centres de treball. Un total de 395 persones que treballaven al sector serveis han deixat d’estar a l’atur durant juny respecte el mes anterior. A continuació, el sector industrial, el segon en importància a la ciutat, és el que registra un descens més pronunciat de les dades d’atur. En concret, són 148 persones les que han deixat d’estar a l’atur durant juny respecte el mes de maig. Per últim, se situa la baixada en nombre de persones en situació d’atur del sector de la construcció. En aquest cas, aquesta tendència a la baixa ja es va detectar durant maig i per tant, ja són dos mesos consecutius en els que l’atur baixa al sector de la construcció a Sabadell.
Pel que fa a l’anàlisi per grups d’edats i gènere, tots han registrat una tendència a la baixa respecte el mes anterior, tot i que en diferent mesura. Així doncs, el grup que ha registrat un descens relatiu més destacat respecte el maig de 2009 són els homes d’entre 25 anys i 44 anys. D’altra banda, el col·lectiu que ha registrat un menor descens ha estat el de les dones majors de 45 anys.
Habitatge
L’Informe de Conjuntura també recull les dades sobre el nombre d’habitatges. Les dades del segon semestre de 2008 a Sabadell constaten el descens en el ritme de construcció d’habitatges nous, dinàmica que ja començava a apuntar-se en els darrers trimestres de 2007. En concret, el 2008 es tanca amb 641 habitatges iniciats nous a Sabadell, un 69,8% menys respecte del mateix període de l’any antrior. Aquesta caiguda, però, és menys intensa que la que es registra a la comarca, la província o el conjunt de Catalunya. En el conjunt de la comarca, un de cada quatre habitatges iniciats es construeix a Sabadell. Pel que fa al nombre d’habitatges acabats, el pes de Sabadell és del 17,4% del total d’habitatges acabats a la comarca.
Pel que fa al mercat de l’habitatge de segona mà el preu del mitjà per metre quadrat decreix per segon any consecutiu. En concret, un 1,3% respecte de l’any 2007. En quant al mercat de lloguer a Sabadell segueix amb la fase expansiva i se situa entre els cinc municipis de l’entorn metropolità amb més contractes de lloguer formalitzats. En concret s’han signat 2.378 contractes, un 32,6% més respecte el segon semestre de l’any 2008. De fet, és el nombre de contractes de lloguer més alt observat en un primer semestre en els últims 8 anys. Respecte el preu del lloguer mitjà contractual, Sabadell arriba als 1002,3€ de mitjana anual. L’augment del preu del lloguer a Sabadell en el darrer any ha estat semblant al registrat pel conjunt de Catalunya.
Pel que fa a la matriculació de vehicles, cal dir que durant el segon semestre de 2008 s’intensifica la tendència negativa del nombre de vehicles matriculats que ja es va donar en els primers sis mesos de l’any. Així, l’any 2008 es tanca amb un total de 7.115 vehicles matriculats, un 36,1% menys respecte de l’any 2007. El comportament però d’aquest indicador ja apunta canvis durant els darrers mesos. Així durant maig i juny de 2009 es dóna un descens interanual menys intens que l’observat en el primer quatrismestre de l’any.